Colònies 2013 - Dissabte 10

El dissabte el Professor ens va dir que ja només li quedava una alumne per trobar. Es deia Rita i a les notes de la màquina hi posava que havia anat a parar a la Venècia del segle XVIII. Llavors vam utilitzar la màquina del temps per viatjar just a aquella època.

Quan vam sortir fora ens vam trobar directament amb la Rita que anava acompanyada de dos personatges que portaven una màscara que els hi cobria la cara. La Rita ens va explicar que feia dies que s'havia trobat a aquests dos, i que quan se'ls va trobar li havien proposat que els acompanyes per celebrar la festivitat del carnaval. Llavors de sobte va aparèixer un noble que ens va explicar que el carnaval era una festa on, gràcies a les màscares, els nobles i els plebeus es podien barrejar i celebrar una festa d'iguals a iguals. Llavors el noble ens va convidar a tots a assistir-hi, però ens va dir que sense mascara no ens hi deixarien entrar.

Ja érem dissabte i era el penúltim dia que passaríem a les Piles :( , per tant tocava fer motxilles. Alguns ho van tenir molt més fàcil que d'altres que tenien escampada la roba per tota l'habitació. Un cop vam tenir tots les motxilles fetes vam anar a fer-nos una màscara de guix per poder entrar al gran ball aquella nit. Hi va haver màscares de tota manera, algunes amb banyes, d'altres amb galtes i algunes altres amb nassos llargs i punxeguts. Però totes eren perfectes per entrar al gran ball.

Abans de dinar encara hi va haver temps d'anar a relaxar-nos una estona a la piscina i després de dinar encara ens vam relaxar més amb el típic descans.

Després de dinar i abans d'anar a posar-nos guapos i guapes pel sopar de gala i el ball vam fer equips i vam jugar el típic partit de futbol monitors contra nens. El resultat final, segons informacions que em van arribar de sotamà, va ser de 1000 a 999 enduent-se la victòria els monitors.

Un cop jugat aquest èpic partit de futbol ens vam anar a dutxar i a engalanar pel ball de la nit. Tots els nens i monitors estaven guapissims i de ben segur que seriem l'atracció de tothom.

Quan ja havíem sopat ens vam dirigir a la zona on havia de ser el ball. I quin ball!!!!! Va sonar de tot, cançons que s'havien de ballar aferrats, rock, valsos, cançons que s'havien de ballar en grup, el pollet piu, el ball del fanalet i en general tot el que es podia esperar d'un gran ball de gala.

Quan es va fer tard i el ball es va acabar vam haver d'anar a dormir sabent que aquella seria la nostra ultima nit a la casa però amb una perfecta sensació d'haver acabat les colònies "por todo lo alto".

Colònies 2013 - Divendres 9

Aquell divendres pintava bastant bé. Com ja era habitual havíem viatjat de nit i, després d'esmorzar i felicitar a la Clara, ja que era el seu aniversari, el Professor ens va dir que ens trobàvem al 12 d'octubre de l'any 1492. Just quan Cristòfol Colom trepitjava per primera vegada el continent Americà.

Quan vam sortir de la casa ens vam trobar amb Cristòfol Colom parlant amb els natius americans. La tribu dels Hunga-hunga havien capturat la Mamba Negra una altra alumne perduda del Professor. L'acusaven d'haver robat un dels medallons sagrats del temps, concretament el de la pluja. I sense aquest medalló no plouria mai més.

Aquell dia ens vam barrejar tots i sense tenir en compte l'edat ens vam dividir en quatre grups. Que representaven les quatre tribus del territori. Al matí vam fer una roda de jocs d'aigua per honrar el déu de la pluja i vam acabar fent una guerra d'aigua on hi va haver un empat general.

Un cop dinats, cada tribu va haver de construir un tipi on passar la nit i refugiar-se de l'ira del déu que sense el medalló estava enfurismat. Per fer-ho cada tribu va haver de buscar el seu material per tots els jardins. Vam haver de buscar canyes per fer de bigues, cordes, cinta adhesiva, bosses de brossa per fer les parets i finalment la pista que ens deia exactament on havíem de construir el tipi.

Un cop vam tenir tot el material cada tribu es va posar a construir el seu tipi. Val a dir que aquí se'ns en va anar una mica de les mans. Les quatre tribus, la rosa, la groga, la carbassa i la blanca van fer una molt bona feina i cada tribu va donar el millor d'ella mateixa. I els tipis resultants ho demostraven. Eren sòlids, decorats i tots quatre eren realment espectaculars.

Quan vam haver sopat, les tribus, que ja tenien una part del medalló cadascuna van pensar: Perquè no puc tenir el medalló per la meva tribu només?? Ja que en tinc una part doncs puc anar a robar les parts que em falten a les altres tribus i completar el medalló. D'aquesta manera les quatre tribus es van declarar la guerra entre elles perquè totes volien el medalló per elles mateixes. D'aquesta manera va començar el joc de nit on cada tribu havia de defensar la seva part de medalló i alhora anar a robar les parts que els faltaven de les altres tribus.

Avui encara estaríem jugant si al final les tribus no s'aguessin adonat que d'aquesta manera no arribaríem enlloc. Al final les quatre tribus es van unir i van poder completar el medalló, aplacar el déu de la pluja i convèncer a la tribu Hunga-hunga que la Mamba Negra no havia robat res.

Amb la Mamba fora de perill i l'estabilitat del territori restaurada vam anar a dormir preparats per anar a rescatar l'últim alumne del Professor l'endemà.

Colònies 2013 - Dijous 8

Aquell dia ens vam aixecar amb una energia increïble, teniem moltíssimes ganes d'anar a rescatar en Mike d'aquelles horribles masmorres.

Quan vam haver esmorzat van tornar a trobar-nos en Robin Hood i els seus amics, i quan estàvem parlant tranquilament va aparèixer l'amo del castell, el Bruixot Maligne. Ens va dir que ens havia vist la nit anterior intentant assaltar el seu castell inexpugnable i que ens donaria una oportunitat de rescatar en Mike. Ens va citar aquella mateixa nit a les masmorres del seu castell i si aconseguíem sobreviure-hi ens deixaria marxar lliurement amb en Mike. Però ens va advertir que aquella seria una tasca molt perillosa i que els que no sortissin segurament no els tornaríem a veure mai mes. I després de dir-nos això se'n va anar volant amb la seva escombra.

En Robin Hood ens va aconsellar que aquell dia el dediquéssim a entrenar-nos ja que aquelles masmorres eren plenes de trampes, monstres, experiments, túnels, passadissos secrets i, en general, eren les mes perilloses del país.

Vam passar el matí i la tarda jugant a uns jocs per grups que ens van servir per entrenar-nos. Al matí jocs de punteria com ara tir amb arc, punteria amb llances i d'altres. I a la tarda jocs de força, per exemple curses de carros o lluita amb llances entre d'altres.

Un cop entrenats i sopats per grups vam fer camí pels voltants de la casa fins que ens vam trobar amb el Bruixot que ens va donar la benvinguda als seus jardins i ens va advertir que aquell era el punt de no retorn. Si seguíem endavant hauriem d'arribar fins al final. Com que estàvem molt entrenats vam seguir endavant i pels jardins ens vam trobar amb el xai diabòlic, després vam continuar i vam coincidir amb la bruixa del castell que ens va donar una poció feta de sopa de cal per contrarestar els efectes del Bruixot. Un cop vam haver begut la poció, llavors si vam deixar enrere els jardins i vam entrar a les masmorres. Dins hi havia els misteris mes esgarrifosos i les criatures mes llefiscoses que us podeu imaginar. Però entre tots vam aconseguir arribar al final i rescatar en Mike de les urpes del Bruixot.

Colònies 2013 - Dimecres 7

Resulta que quan estàvem esmorzant va aparèixer el Professor Garrabós i ens va explicar que aquell dia havíem viatjat mentre dormíem i havíem anat a parar a l'edat medieval, concretament a l'any 1217, època de cavallers, nobles, princeses, bandolers, bruixots, bruixes,......

Quan vam sortir de la casa ens vam trobar el Mike, l'alumne perdut del professor que s'havia fet amic del Robin Hood i la seva banda i estava disposat a tornar amb nosaltres i el Professor cap al present però de sobte van aparèixer dues bruixes que van raptar-lo i el van prendre cap al seu castell per sacrificar-lo a l'aquelarre que farien la pròxima nit que hi hagués lluna plena.

Quan van haver marxat el Robin Hood ens va dir que ens podrien guiar cap al castell però que durant el matí havíem de demostrar les nostres capacitats i el nostre valor per tal de poder recórrer el perillós camí fins al castell. 

Doncs així ho vam fer, vam estar fent uns jocs d'enginy, equilibri i intel·ligència durant el matí i un cop vam haver dinat ens vam dirigir a Biure de Gaià que és on les pistes ens senyalaven que hi havia el castell de les bruixes. El camí no va ser fàcil, hi havia multitud de paranys i proves per superar però vam arribar tots sans i estalvis ja que durant el matí ens havíem preparat a consciència. 

Abans d'emprendre l'assalt al castell vam sopar per agafar forces... Un cop sopats va aparèixer en Robin Hood i companyia i ens van dir que era impossible fer l'assalt per rescatar el Mike aquella nit. Ens hauriem d'esperar a l'endemà. Ens va fer molta ràbia i volíem provar-ho de totes totes però en Robin va ser taxatiu. Aquella nit no teniem res a fer. L'endemà hi hauria una possibilitat ja que les portes del castell estarien obertes per rebre totes les bruixes que assistirien a l'aquelarre.

Així doncs, amb la cua entre les cames i morts de ràbia, ja que en Mike hauria de passar una nit al calabós de les bruixes, ens en vam tornar cap a les Piles on teniem la casa per tal de descansar i recuperar forces per l'endemà intentar l'assalt definitiu al castell. Quan vam arribar ens vam trobar la casa tota decorada amb encens i espelmetes i cansats com estàvem de la llarga caminada ens vam estirar al llit i ens vam relaxar fins adormir-nos amb els massatges que ens feien els monitors.

Colònies 2013 - Dimarts 6

L'endemà al matí quan ens vam despertar ens vam trobar una nota del Professor Garrabós que deia que havíem viatjat mentre dormíem i ens trobàvem a l'antiga Grècia. Mentre esmorzàvem van aparèixer uns dos personatges molt estranys a esmorzar amb nosaltres.

Quan vam haver acabat ens van dir que es deien Apel·les i Ian. L'Ian era un alumne del professor que s'havia perdut en aquella època i havia conegut l'Apel·les. I l'Apel·les era un escultor i pintor al servei del governant de la ciutat. Mentre ens explicaven tot això va aparèixer el governant acompanyat de la seva guàrdia acusant l'Apel·les d'haver robat una mà d'or del seu museu. Mentre la guàrdia volia prendre l'Apel·les a la presó l'Ian s'hi va posar pel mig i al final resulta que el qui van prendre va ser a ell. El governant però va ser minimament generós i ens va explicar que la seva filla es casava i que l'Apel·les havia de fer la vaixella de la boda a banda de recuperar la mà d'or si volia que deixes l'Ian en llibertat i que tenia temps fins aquella mateixa nit per fer-ho.

Apel·les ens va demanar ajuda a nosaltres per intentar fer la vaixella i recuperar la mà d'or i ens va dir que primer havíem de demostrar de que erem capaços. Llavors va començar tota l'activitat, ens vam dedicar a fer unes proves/jocs per demostrar la nostra vàlua com a pintors i finalment cadascú va poder pintar un plat.

Un cop vam tenir la vaixella pintada vam anar a la piscina i vam dinar.

A la tarda van venir uns personatges molt estrafolaris que s'estaven movent i fent-ne de les seves per la casa. Mica en mica, quan anàvem a preguntar-los ens anaven donant informació els uns dels altres. La cosa s'estava embolicant però estava clar que un dels sis era el que havia robat la mà d'or del governant. Vam passar la tarda fent una espècie de cluedo en viu on cada personatge ens donava certa informació però n'hi havia un que no tenia coartada. N'hi havia un que mentia descaradament i aquest era el lladre. Quan vam haver recopilat tota la informació els vam ajuntar tots i per grups vam anar dient les nostres conclusions i finalment vam poder descobrir el lladre, el qual ens va tornar la mà perquè la poguéssim entregar al governant a canvi de l'Ian.

Després de sopar vam anar tots al lloc acordat (l'ermita del poble) i allí va aparèixer el governant amb la seva guàrdia. La vaixella li va agradar molt i recuperar la mà d'or encara li va agradar més per tant ens va tornar l'Ian que va estar molt content de sortir del calabós.

Després vam tornar cap a la casa on juntament amb l'Ian vam obrir "l'Olla" i vam llegir-ne el contingut. L'olla es una cosa nova que hem fet enguany on cada nen, nena o qui vulgui hi introdueix una nota anònima fent critiques constructives o dient el que vulgui. Van sortir moltes coses, que si vull musica als descansos, que si vull fer gresca a les nits, autonotes varies i en general informació molt interessant.... Un cop llegides totes, vam cantar el bona nit i a dormir amb la feina feta i a esperar les sorpreses de demà.

Colònies 2013 - Dilluns 5

El Professor ens va dir que primer aniríem a buscar a l'Àurea que estava perduda a la prehistòria. Va fer els seus càlculs i vam viatjar amb la màquina recent arreglada del dia abans.

Un cop vam ser a la prehistòria ens vam dirigir a l'altre punta de casa pels jardins juntament amb el Professor cridant a l'Àurea per si ens sentia. Quan la vam trobar ens va dir que volia marxar, que allí no hi havia res, penseu que havia tirat tant endarrere en el temps que encara no existien ni els dinosaures. Quan ens disposàvem a anar cap a la màquina per tornar va aparèixer el Professor Vietnamita Palomita que amb la seva espasa bifurcada del futur va paralitzar el Professor Garrabós i l'Àurea, es va burlar d'ells i els va prendre la clau de la màquina perquè mai poguessin tornar al futur i així ell ocupar la plaça del Professor Garrabós a la universitat. 

Quan va haver marxat i la paralització va haver desaparegut el Professor ens va explicar que al futur les claus i els objectes d'aquest tipus tenen un sistema de seguretat que permet recuperar-los en cas de perdua. Aquest sistema consisteix en pronunciar una contrasenya en veu alta. Però ens va dir que ara no li venia al cap la contrasenya, però que tranquils que si recuperàvem les pistes que ell mateix havia deixat podríem saber la contrasenya. A partir d'aquí ens vam passar el matí buscant pistes, anant a llocs secrets, obrint càpsules frigorífiques del futur, corrent, rient i recuperant les pistes. Com que vam acabar relativament aviat vam poder retornar al nostre temps i anar a la piscina a refrescar-nos. A la tarda el professor ens va dir que estava fent els càlculs per esbrinar on havia anat l'Ian, el següent alumne que aniríem a buscar i que podíem fer el que volguéssim.

Doncs com que ens agrada tant ballar, cantar i anar a la piscina...... Perquè no fer-ho tot junt?? Vam agafar l'altaveu i vam anar a la piscina i vam fer dances dins l'aigua. Vam practicar les del futur que ens havia ensenyat el Professor i vam recordar les d'anys anteriors. Quan ens en vam cansar vam decidir que aquella nit fariem un concurs de talents. Ens vam passar la tarda practicant el ball i fent-nos les disfresses i, per fi, després de sopar, va arribar el gran moment. 

Les presentadores de la gala van ser el grup de les grans. I van anar sortint els cinc grups restants a fer les seves actuacions, els Makineros del temps van representar el Gangnam Style, els Futuristes l'anunci d'Estrella del 2010, les Picapedres el Pollet Piu, els Futur Machine Team la Barbie Girl i els Picapiles el Gat Rumberu... Tot va sortir rodat gràcies a les Futur Chiliguiris que van presentar la gala perfectament. Quan van haver acabat totes les actuacions de nens els monitors ens van dir la bomba de la nit.... Ells també havien preparat unes actuacions!!!!! Llavors van anar fent les seves actuacions que van ser la cançó del Tiburón, Te envio poemas de Carlos Baute, Salta sin parar de King Africa i La mayonesa. 

Colònies 2013 - Diumenge 4

La nit va ser bastant moguda però per fi va arribar el matí i ens vam aixecar. Al bon dia va tornar a aparèixer el Professor Garrabós. I ens va explicar que havia estat revisant la màquina i que per poder fer-la funcionar necessitava unes peces que s'havien perdut durant l'explosió del dia anterior. Però que no ens poséssim nerviosos que aquestes peces desprenien unes radiacions i durant la nit havia triangulat la posició de cada peça, l'havia posat a un mapa del poble i ens va demanar que l'ajudessin a recuperar les peces i, de passada, ja que anàvem al poble recopiléssim tota la informació que poguéssim. També ens va dir que el passat era un lloc molt perillós i que per anar-hi ens havíem d'entrenar i que un cop tinguéssim les peces i mentre ell les muntava a la màquina ens havia preparat uns jocs que ens servirien d'entrenament per anar al passat.

Ens vam passar el matí fent la descoberta del poble i buscant les peces, vam dinar i durant la tarda vam estar fent els jocs que ens havien preparat. Un dels jocs era una guerra de pedra, paper, tisores, l'altre era una modificació del joc del mocador i l'últim va ser un "samurai" per grups i després la gran final on participaven els guanyadors de cada grup.

Ens vam anar a dutxar i just quan estavem sortint de sopar va tornar a sortir el Professor. Aquesta vegada estava molt content, estava contentissim, ens va dir que la màquina ja funcionava i que havia pogut esbrinar a quines èpoques estaven perduts els seus alumnes, però que avui ja era molt tard i que ja viatjariem demà. Llavors per passar el temps fins demà ens va proposar fer un intercanvi de folklore. Nosaltres li havíem d'ensenyar algunes danses i cançons del nostre temps i ell ens ensenyaria les cançons de moda de l'any 3714. Ens vam passar la nit ballant i cantant i així es com ens va passar el diumenge.

Colònies 2013 - Dissabte 3

Com els darrers anys vam citar els pares, nens i nenes i tothom que els volgués acomiadar al carrer Lluïsa Dalmau. Eren dos quarts de cinc i ja hi havia la majoria de pares amb els seus fills ja que l'autobús arrencaria a les cinc en punt.

Vam anar cridant un a un per ordre de llista als nens i un cop vam tenir l'autobús ple ens vam dirigir tots junts cap a Les Piles. El trajecte d'uns 60 quilòmetres aproximadament el vam completar amb poc més d'una hora. Un cop vam haver arribat a la casa vam repartir les habitacions. Una pels dos grups de petits, una pels dos grups mitjans, l'altre pels dos grups de grans i la última pels monitors que també dormim...

Després vam baixar al pati de la casa i, com es habitual, vam fer els jocs de presentació ja que molts nens es coneixen però n'hi ha molts que no. Hi va haver un joc que va servir per fer els grups de nens, aquest any n'hi ha 6. Un cop vam tenir els grups vam sopar i quan estàvem acabant vam sentir una gran explosió al darrere la casa.

Quan vam anar a veure que passava vam trobar el Professor Garrabós. Ens va dir que venia del futur, concretament de l'any 3714. Ell era professor d'història i, per tant, estava intentant explicar la lliçó als seus alumnes amb..... LA MÀQUINA DEL TEMPS!!! Que els permetia anar al passat i observar el que va passar amb els seus propis ulls. També ens va explicar que havia tingut una averia durant aquell viatge i que la màquina s'havia perdut així com els seus alumnes que ara no savia on eren com ell que tampoc sabia a quina època havia anat a parar.... Li vam explicar que erem a l'any 2013 i que si volia el podiem ajudar a buscar-la. Llavors vam fer un joc de nit que ens va servir per trobar la màquina. Un cop vam haver-la trobat, per grups vam escollir el nom, els petits es van posar "els makineros del temps", els segons eren "els Futuristes", els tercers van decidir posar-se "les Picapedres", els quarts van ser els "Futur Machine Team", els ciquens "els Picapiles" i el grup de les grans van ser "les Futur Chiliguiris"... Despres, tot hi que els nens tenien corda per estona, vam anar a dormir neguitosos pel que ens podia esperar l'andemà.