Colònies 2013 - Dissabte 10

El dissabte el Professor ens va dir que ja només li quedava una alumne per trobar. Es deia Rita i a les notes de la màquina hi posava que havia anat a parar a la Venècia del segle XVIII. Llavors vam utilitzar la màquina del temps per viatjar just a aquella època.

Quan vam sortir fora ens vam trobar directament amb la Rita que anava acompanyada de dos personatges que portaven una màscara que els hi cobria la cara. La Rita ens va explicar que feia dies que s'havia trobat a aquests dos, i que quan se'ls va trobar li havien proposat que els acompanyes per celebrar la festivitat del carnaval. Llavors de sobte va aparèixer un noble que ens va explicar que el carnaval era una festa on, gràcies a les màscares, els nobles i els plebeus es podien barrejar i celebrar una festa d'iguals a iguals. Llavors el noble ens va convidar a tots a assistir-hi, però ens va dir que sense mascara no ens hi deixarien entrar.

Ja érem dissabte i era el penúltim dia que passaríem a les Piles :( , per tant tocava fer motxilles. Alguns ho van tenir molt més fàcil que d'altres que tenien escampada la roba per tota l'habitació. Un cop vam tenir tots les motxilles fetes vam anar a fer-nos una màscara de guix per poder entrar al gran ball aquella nit. Hi va haver màscares de tota manera, algunes amb banyes, d'altres amb galtes i algunes altres amb nassos llargs i punxeguts. Però totes eren perfectes per entrar al gran ball.

Abans de dinar encara hi va haver temps d'anar a relaxar-nos una estona a la piscina i després de dinar encara ens vam relaxar més amb el típic descans.

Després de dinar i abans d'anar a posar-nos guapos i guapes pel sopar de gala i el ball vam fer equips i vam jugar el típic partit de futbol monitors contra nens. El resultat final, segons informacions que em van arribar de sotamà, va ser de 1000 a 999 enduent-se la victòria els monitors.

Un cop jugat aquest èpic partit de futbol ens vam anar a dutxar i a engalanar pel ball de la nit. Tots els nens i monitors estaven guapissims i de ben segur que seriem l'atracció de tothom.

Quan ja havíem sopat ens vam dirigir a la zona on havia de ser el ball. I quin ball!!!!! Va sonar de tot, cançons que s'havien de ballar aferrats, rock, valsos, cançons que s'havien de ballar en grup, el pollet piu, el ball del fanalet i en general tot el que es podia esperar d'un gran ball de gala.

Quan es va fer tard i el ball es va acabar vam haver d'anar a dormir sabent que aquella seria la nostra ultima nit a la casa però amb una perfecta sensació d'haver acabat les colònies "por todo lo alto".