22 d’agost de 2014

Colònies 2014

Després de la llarga i habitual espera de cada any, per fi havia arribat el primer dissabte d’Agost. Tocava marxar de colònies i una hora abans ja es començava a notar moviment pel carrer Lluïsa de Dalmau. Poc a poc van anar arribant els nens i nenes acompanyats de pares, mares, avis i familiars que venien a acomiadar la canalla que estaria més d’una setmana fora de casa. Tot i que sabien que s’ho passarien d’allò més bé, els trobarien a faltar i, com és normal, patirien de valent!

Quan hi vam ser tots, vam començar el viatge amb autobús fins a la casa anomenada Cal Diable, a Pontons. Vam arribar després d’uns quants tombs i vam començar els tradicionals jocs de presentació. Va aparèixer en Harry Potter i ens va explicar que havíem fet cap a Hogwarts ja que sense saber-ho vam pujar a l’autobús màgic, i amb ell vam dur a terme els jocs. Una vegada la vergonya se n’havia anat i ens coneixíem els uns als altres, ens vam repartir per grups amb el Barret que tria i vam anar a les nostres respectives habitacions. Després d’un bon sopar, vam fer danses i cançons. Els monitors vam recordar les danses tradicionals i en vam introduir alguna de nova com Palance. Però, de sobte, van irrompre a la sala l’indesitjable Nasdeporc i els seus sequaços que a base d’encanteris van segrestar en Harry.

L’endemà va aparèixer en Dumbledore, i ens va dir que durant la setmana havíem de recollir certs objectes que ens ajudarien a batre en Nasdeporc per tal d’alliberar en Harry. I així ho vam fer, aquell mateix dia vam trobar un amulet de la sort a la descoberta de Pontons, a través de preguntes als vilatans i una mica d’astúcia. Quan va caure la nit, vam fer una gimcana amb diverses proves on cada grup vam guanyar un tros de mapa que conduïa al llibre d’encanteris.

Durant els següents dies vam continuar trobant objectes, a través de proves tan diverses com el tan odiat i estimat a la vegada “Túnel del terror”, els balls a l’aigua anomenats Aquagym, un dels millors concursos de talents de la història de colònies, un gran “Cluedo” per tota la casa on els nens amb preguntes als personatges havien de descobrir qui va robar els objectes aconseguits fins aleshores, la tradicional excursió de senyals de pista...
I així van anar arribant els objectes (i algun que altre bon consell) fins que vam omplir el bagul. Va arribar el dia de la batalla final i només quedava recollir les pedres de colors repartides pel pati de la casa perquè ens donessin energia per afrontar la gran batalla final. Carregats d’energia i del bagul d’objectes que ens ajudaria, vam anar a la recerca d’en Nasdeporc, seguint el soroll de la seva malèfica rialla. Una èpica batalla va tenir lloc al mig del bosc, on el Harry va poder vèncer gràcies a la nostra estimable ajuda i a la dels vencedors del torneig dels tres mags. A la nit, per celebrar l’alliberació del Harry, va tenir lloc el gran ball de gala on ens ho vam passar genial amb cançons actuals i les de tota la vida.


I així va arribar el dia més trist i més alegre a la vegada de les colònies, el dia que arriben els pares i mares i poc a poc s’emporten els nens i nenes cap a casa per a continuar les seves vides, però abans els vam ensenyar els balls del concurs de talents i també vam cantar l’hora dels adéus.  Per acabar, va tocar acomiadar-se dels monitors fins l’any vinent!

5 de maig de 2014

Minicolònies 2014 - Diumenge 4

Avui som diumenge... L'últim dia :( Estic bastant trista ja que he passat uns dies genials amb bona companyia i he fet moltes amigues noves. Suposo que les tornaré a veure però aquí a colònies hi ha un ambient especial. El contacte amb els altres les 24 hores del dia fa que creis uns llaços difícils de trencar. Però tot el bo s'acaba... o això diuen.

Després d'aixecar-nos, rentar-nos i esmorzar hem fet les motxilles. Lo típic, no trobes unes sabates i resulta que estan sota l'última llitera de l'habitació o has perdut el necesser i te'l trobes dins l'armari d'un altre. Quan hem posat ordre a tot i hem acabat de fer-nos-les. Hem baixat de les habitacions i ens hem trobat l'alcalde i la regidora de festes que ens estaven esperant. Ens han dit que la festa major s'estava apunt d'acabar però que encara quedava temps per fer un gran joc entre tots.

Hem fet els serveis com cada dia... Els monitors ja em tenen clitxada i avui no m'he pogut escapar de fregar els lavabos... :S Tot seguit, després de passar aquest petit mal tràngol, ens hem posat a jugar a aquest gran joc que resulta que era un tipus party & co però modificat amb proves inventades pels monitors. N'hi havia una que es la que més m'ha agradat que era d'imitar els monitors!! A mi m'ha tocat imitar l'Oriol i hahaha quin fart de riure.

Quan s'ha acabat el joc hem anat a la part de davant de la casa i ens hem trobat que teniem un vermut preparat. Hi havia patates, olives, fuet, ganxitos i més coses tot ben col·locat en taules i a punt per nosaltres. Era la manera que tenia el poble de Vallfogona de dir adéu a la festa major que feia quatre dies que durava.

Després de dinar ha vingut l'autobús de tornada. Hem carregat totes les nostres coses al maleter i hem anat pujant. El viatge de tornada no ha sigut ni la meitat d'alegre que el d'anada. Sabia que eren els últims minuts que passaria amb els meus amics i estava bastant trista. Però alhora també estava contenta pels bons moments que havia passat, i suposo que la majoria de nens i nenes es sentien com jo (Els monitors ens sentim igual que tu també). Quan hem arribat a Montbrió els pares ja m'esperaven a l'acera i quan he baixat els he anat a abraçar, ells m'han abraçat encara més fort :-P Després m'he anat a acomiadar de tothom, monitors inclosos, i hem quedat amb les amigues que ens tornarem a veure totes a les colònies d'estiu....

4 de maig de 2014

Minicolònies 2014 - Dissabte 3

Avui ens han despertat picant amb dos tapes d'olles... Els hagués matat... A les nou del matí ha entrat una parella de catalanets a l'habitació i han començat a fer un sorollam que quasi que caic de la llitera. Ens volien despertar per dir-nos que avui hi havia programat un esmorzar popular al pati de la casa.

La veritat es que quan hem arribat baix vestits, nets i polits ens hem trobat dues taules llargues parades al pati de la casa amb pa torrat, tomaques per qui volgués sucar i llonganissa a la brasa, i per beure uns porrons amb sucs i llet amb cacau. Quan he vist això se m'ha passat l'enrabiada que portava per la manera com ens havien despertat de cop.

Després d'esmorzar han sortit l'alcalde, el mossèn i la regidora de festes al balcó de l'ajuntament. Ens han dit que durant el dissabte hi havia organitzats uns jocs d'habilitat, força i rapidesa i que el vencedor a la mitja part del ball rebria un gran honor. M'he quedat una mica intrigada pel que podria ser aquest "gran honor". Però abans de començar amb les proves tocaven els serveis. Avui me n'he deslliurat, m'he dedicat a fer l'orni per allí i no m'han fet fer res :)

Quan els meus companys han acabat de fer els serveis (hahaha), ens em dirigit a les proves. N'hi havia una que era fer curses de sacs per parelles. Una altre era que havíem de buscar les peces d'un puzle per la casa i resoldre'l. Una altre era que tot el grup es posava en una posició concreta i un membre observava, llavors aquest sortia de l'habitació i els altres es canviaven de posició i quan entrava l'altre havia de recordar la posició original i retornar tothom tal com estaven al principi. I l'última era de buscar uns refranys o dites populars dins d'uns pots de carrets de fotos. Aquesta m'ha agradat especialment perquè quan els trobàvem entre tots els llegíem i reflexionà
vem sobre el seu significat.

Quan hem acabat de fer la roda de proves hem anat a dinar i després del descans hem seguit amb dos jocs col·lectius. Els mes petits han fet un doble mocador i nosaltres hem jugat a un joc que era semblant al cementiri però quan arribaves al final del camp havies de tirar la pilota contra dues ampolles d'aigua plenes i l'altre equip les havia de recollir abans no s'aboqués tota l'aigua. Guanyava l'equip que aconseguia abocar tota l'aigua dels altres. Primer els monitors s'ho miraven però quan portàvem una estona jugant s'han animat i s'han repartit pels dos equips. El nostre equip dominàvem bastant la pilota però no teniem gaire encert a les ampolles cosa que aprofitaven els contraris per fer contraatacs ràpids. Al final hem acabat perdent...

Després de jugar hem anat a la casa i els monitors ens han repartit el berenar. I per aprofitar l'estona, també ens han repartit el carnet de ball. Jo l'he omplert en un moment. El primer ball que he omplert ha sigut el del fanalet que era el número deu. Li he demanat a la meva millor amiga i m'ha dit que si. Els altres balls els he omplert amb altres amigues i algun l'he omplert amb un nen. Després ens hem anat a dutxar i a posar guapos i guapes pel ball de la nit. Jo m'he dutxat de les primeres ja que després les monitores ens han assecat el cabell i fet pentinats molt xulos. A mi m'han fet unes trenes agafades al cap que em quedaven perfectes :P Quan tothom ha acabat ens hem esperat a fora el pati a que acabessin de parar taula i després hem entrat a sopar.

El menjador estava guarnit amb serrellets i globus. I per sopar hi havia pica pica de pizzes, patates braves
, sèpia, i coses així. Quan hem acabat els monitors han enretirat les taules, han portat l'altaveu i hem començat el ball.

Jo estava nerviosa per saber quin seria aquest "gran honor" i, per fi, a la mitja part ho he sabut. El gran honor seria representar el teu grup en el concurs de pubilles i hereus que farien al poble!! Els monitors han anat cridant les pubilles i els hereus que sortissin a l'escenari. Després nosaltres hem votat els que ens semblaven més guapos i resulta que han guanyat la Berta i l'Hugo. Són els dos del grup dels petitons i suposo que la gent els ha votat perquè son moníssims....

Quan s'ha acabat el tema pubilles i hereus hem seguit amb el ball i quan portàvem dues o tres cançons els monitors han volgut acabar-ho una mica més animat i han començat a posar cançons més disco. Tothom ha passat del carnet de ball i ens hem descontrolat bastant. I quan els monitors n'han tingut prou han parat la música i bona nit bons germans. Sabent que aquella era l'última nit de colònies me n'he anat a dormir sense cap mena de ganes.

3 de maig de 2014

Minicolònies 2014 - Divendres 2

El divendres ens hem aixecat amb "la cançoneta".... Cada any igual, sempre fiquen el bon dia dels Pets per despertar-nos al matí. Es pensen que fan gràcia o què?? Que renovin ja no??!!! Després de sentir-la hem sortit del llit, ens hem vestit, rentat la cara i hem baixat a esmorzar. La Fina havia fet la seva màgia i tot era deliciós. Quan hem acabat hem anat a veure quines sorpreses ens tenia preparada la festa major de Vallfogona per avui.

Hem anat a la plaça i han sortit els del grup excursionista de Vallfogona i ens han dit que per aquell dia tenien prevista una excursió per tot el poble i les rodalies. Llavors ha vingut l'artista del poble que crec que estava una mica boig i ha dit que volia organitzar un concurs d'art. Els del grup excursionista li han proposat que podia aprofitar l'excursió per fer els quadres dels llocs més emblemàtics del poble. Ell hi ha estat d'acord i llavors ens ha demanat a nosaltres si volíem participar al concurs. Nosaltres, evidentment, hi hem volgut participar i llavors ens ha explicat com havien de ser aquests quadres. En total havíem de fer quatre quadres per grup i cada quadre havia de ser amb un estil diferent. Un havia de ser amb ceres, l'altre amb pintures, l'altre l'havíem de dibuixar amb llapis i l'últim l'havíem de fer amb coses de la natura com ara sorra, branquetes o fulles i cola blanca. Ens ha explicat que a la nit els jutges farien les seves valoracions i donarien els guanyadors.

Quan tots aquests han marxat els monitors ens han dit que havíem de fer els serveis. Serveis??!!! Que es això??!!! Ens han dit que com que no hi havia pensió complerta aquesta vegada ens havíem de netejar nosaltres mateixos la casa. Un grup habitació de nens, l'altre l'habitació de nenes, l'altre els lavabos i l'últim el menjador i les zones comunes. Al meu grup ens ha tocat les zones comunes. M'he intentat escaquejar el màxim que he pogut però al final m'han enxampat i m'han fet escombrar :(

Quan tot estava net i polit ens hem posat en moviment. Hem anat pel poble fent els dibuixos pel ditxós artista. Cada grup se n'ha anat pel seu compte a dibuixar el que creien. Nosaltres el primer que hem fet ha estat el de llapis. En aquest m'he motivat i l'he fet quasi tot jo sola. Quan teniem els tres primers dibuixos acabats ens han dit que a l'últim quadre havíem de representar un "balneari" que estava a dos quilòmetres del poble. Ens hem posat a caminar i pel camí hem anat arreplegant fulles, sorra i altres coses de la natura. Jo he plegat quatre branques i els altres companys del grup el demés. Quan hem arribat al final s'havia fet una mica tard, llavors hem esperat els petits i quan han arribat ens hem posat a dinar. Després de dinar hem fet "l'intent" de dibuix perquè el nostre ha quedat fatal. Jo ja els hi deia com ho havien de fer però ningú m'ha fet cas..... en fi.

Un cop llestos els dibuixos hem tornat a la casa i hem fet algunes danses tradicionals de colònies. La que més m'agrada es la de Rock&Roll dels Catarres. Mentre ballàvem alguns s'han començat a dutxar i a mesura que anaven acabant hi hem anat els altres ja que aquesta casa no destaca per la quantitat de dutxes disponibles que diguem...

Després de sopar els jutges havien de fer les seves valoracions i declarar el grup guanyador però quan hem arribat a la sala d'exposicions ens hem trobat els quadres penjats del reves, es a dir, amb el dibuix de cara a la paret. Quan estàvem a punt de girar els quadres, en sobte ha sortit l'alcalde, que crec que també esta una mica tocat del bolet, i ens ha dit que com que no havíem demanat permís per penjar els quadres a la sala d'exposicions ens havia preparat quatre enigmes que havíem de superar (Quina poca feina que té aquest home...). Per cada enigma que superéssim ens deixaria posar un quadre recte. I ens ha dit, també, que al concurs només hi entrarien els quadres que estiguessin girats.

Per grups hem anat fent les proves. Per sort no eren de còrrer i aquestes coses si no mes aviat de pensar i de lògica. El nostre grup n'hem superat tres per tant un quadre nostre s'ha quedat fora del concurs....

Quan tothom havia passat per tots els enigmes ens hem tornat a reunir a la sala d'exposicions i cada grup ha girat tants quadres com enigmes havia superat. Nosaltres hem fallat una prova, per tant, només n'hem pogut girar tres. Llavors ha aparegut el jutge que era l'artista ( quina sorpresa :-O !!). S'ha mirat els quadres i els ha puntuat. Després ha dit qui havia guanyat i.... Sorpresaaaa!!! Hem guanyat tots!!! pffffff Uns els més originals, els altres els mes divertits i així amb tots els grups. A nosaltres ens ha tocat el premi al millor traç. Ja m'explicaràs que dimonis vol dir això...??!!!

Sabent que d'alguna manera les puntuacions eren les correctes i que tots en certa manera havíem guanyat ens en hem anat a dormir. Aquella nit més cansats que l'anterior no hi ha hagut tants jocs amb llanternes ni massa xivarri. Ens hem posat al llit i hem anat caient rendits un darrere l'altre fins l'endemà.

2 de maig de 2014

Minicolònies 2014 - Dijous 1

A les cinc de la tarda ja estava tothom al carrer Lluïsa Dalmau, pares, mares, nens, avis, avies.... Els monitors han anat passant llista i hem anat pujant a l'autobús. Un cop hem estat tots dalt l'autobús ha arrencat i ens hem posat en moviment, la destinació Vallfogona de Riucorb. Hem marxat tots amb moltes ganes de passar quatre dies fantàstics. I durant el viatge de poc més d'una hora de duració hem fet bastanta xerinola i ens hem començat a conèixer.

Quan hem arribat al poble ens hem trobat amb una gran sorpresa, doncs resulta que a Vallfogona aquests quatre dies coincideixen amb la festa major!!!! Just quan hem baixat de l'autobús ens hem trobat a l'alcalde dalt del balcó de l'ajuntament que estava fent el pregó i com no podia ser d'altre manera ens ha donat la benvinguda i ens ha convidat a participar de tots els actes que tenien preparats per aquells quatre dies.

Després de sentir el pregó de l'alcalde ens hem posat a fer els típics jocs de presentació sempre tant necessaris per tal de conèixer-nos tots. Un cop acabats hem fet els grups i, ràpidament perquè no hi havia massa temps per perdre, ens hem triat un nom pel nostre grup. Aquesta vegada han sortit quatre grups, el dels petits que s'han posat els enxanetes, el dels segons petits que s'han anomenat els estelats, el nostre grup que ens diem els pa amb tomaquet i el dels grans que s'han posat per nom les senyeretes.

Tot seguit hem anat a triar llitera a les habitacions. A mi m'ha tocat la de dalt i he tingut molta sort perquè, tal com volia, a l'habitació estic amb tots els nous amics i amigues que he fet a l'autobús. Després de col·locar totes les coses a l'armari i desfer la motxilla hem baixat al menjador a sopar. Quina sorpresa ens hem endut tots quan hem sabut que la cuinera d'aquest any es la Fina. La mateixa que ens fa el menjar a l'escola i que, per cert, el fa boníssim..... La veritat es que estava patint una mica pel menjar ja que sóc una mica llepafils però ara ja respiro tranqil·la, doncs sé que m'agradarà tot.

Aquella nit despres de sopar feien disco móbil. Per tant, quan hem acabat de sopar hi hem anat i ens hem passat la nit ballant i xerrant amb els amics i les amigues. Les cançons que sonaven eren modernes (per fiii!!!!!) no com el dia del ball que sonen aquelles cançons que mare meva..... Encara que el dia del ball hi ha de ser, també m'agrada ballar amb parella i omplir el carnet de ball. Però un dia de festa boja també toca de tant en tant...

Quan s'ha acabat la disco ens hem anat a rentar les dents i ens hem posat dins el llit a punt per dormir. Si fos per mi ens estaríem tota la nit despertes però aquests monitors... ejem.... Després de jugar una estona amb les llanternes, menjar quatre xuxes i de fer una mica de xivarri ha vingut la Sònia i s'ha posat a cridar. Llavors tots hem fet silenci i mica en mica ens hem anat adormint...

30 d’abril de 2014

Demà marxem....

Els monitors i monitores ens hem esforçat molts dies abans de demà, fins i tot mesos diria, perquè tot surti tal i com està previst. També esperem que els nens i nenes passin quatre dies en bona companyia i s'ho passin d'allò més bé. La veritat es que el dia abans de marxar tot són presses i nervis. Nosaltres estem una mica bastant nerviosos.

Aquest any anem amb cuinera pròpia, es a dir, no anem amb pensió complerta com acostumem a fer altres anys per tal de poder-vos oferir un preu més assequible. Creiem que la idea ha estat encertada ja que s'han apuntat bastants mes nens i nenes dels que teniem previst en un principi. Aquesta confiança que ens dipositeu ens fa mes forts i ens omple d'energia per tal de seguir millorant i fer les coses el millor que podem.

Bé, acabem donant-vos les gràcies a vosaltres pares i mares per un any més seguir confiant en nosaltres. I us donem les gràcies, també, perquè sense vosaltres això no seria possible. Potser algú encara es pensa que marxem de colònies pels diners o per qualsevol altre cosa que us pugueu imaginar però tot això es fals. Ara intentaré que us feu una petita idea de perquè ho fem tot això. Nosaltres no cobrem ni un duro per anar de colònies. Nosaltres anem de colònies perquè ens agrada, ens omple i ens fa feliços. Normalment per anar-hi molts han de sacrificar dies de vacances, i ho fan a gust!!! Què dir de les hores de temps lliure invertides per preparar-ho tot, són incalculables. Però quan acabes les colònies i mires enrere els quatre dies, la setmana o els dies que siguin i et pares a pensar en totes les rialles, converses i tot el que has viscut envoltat d'una gent que no canviaries per res del món, envoltat d'una gent que realment t'omple i et fa feliç. AIXÒ NO TE PREU. Per tant pares i mares moltes gràcies per fer-nos feliços una vegada més.

26 d’abril de 2014

Sant Jordi 2014

Un any mes ha arribat Sant Jordi i com no podia ser d'altra manera els de colònies hem fet la nostra tradicional paradeta de llibres i roses a la plaça de la vila. Volem agrair a tots els que ens vau comprar ja sigui una rosa o un llibre ja que tot el benefici que fem en aquest tipus d'activitats ens ajuda moltíssim a poder tirar endavant la nostra associació.

Tot el que fem va encarat a les colònies d'estiu, als gegants i, darrerament, a les minicolònies d'hivern que vam engegar fa tres anys i que estan tenint molt bona acollida per part vostra. I, precisament, aquestes activitats son les que ho fan possible.

Buenu, no m'enrotllo més... Moltes gràcies a tots els que us vau passar per la parada i esperem l'any vinent poder tornar a ser-hi.