5 de maig de 2014

Minicolònies 2014 - Diumenge 4

Avui som diumenge... L'últim dia :( Estic bastant trista ja que he passat uns dies genials amb bona companyia i he fet moltes amigues noves. Suposo que les tornaré a veure però aquí a colònies hi ha un ambient especial. El contacte amb els altres les 24 hores del dia fa que creis uns llaços difícils de trencar. Però tot el bo s'acaba... o això diuen.

Després d'aixecar-nos, rentar-nos i esmorzar hem fet les motxilles. Lo típic, no trobes unes sabates i resulta que estan sota l'última llitera de l'habitació o has perdut el necesser i te'l trobes dins l'armari d'un altre. Quan hem posat ordre a tot i hem acabat de fer-nos-les. Hem baixat de les habitacions i ens hem trobat l'alcalde i la regidora de festes que ens estaven esperant. Ens han dit que la festa major s'estava apunt d'acabar però que encara quedava temps per fer un gran joc entre tots.

Hem fet els serveis com cada dia... Els monitors ja em tenen clitxada i avui no m'he pogut escapar de fregar els lavabos... :S Tot seguit, després de passar aquest petit mal tràngol, ens hem posat a jugar a aquest gran joc que resulta que era un tipus party & co però modificat amb proves inventades pels monitors. N'hi havia una que es la que més m'ha agradat que era d'imitar els monitors!! A mi m'ha tocat imitar l'Oriol i hahaha quin fart de riure.

Quan s'ha acabat el joc hem anat a la part de davant de la casa i ens hem trobat que teniem un vermut preparat. Hi havia patates, olives, fuet, ganxitos i més coses tot ben col·locat en taules i a punt per nosaltres. Era la manera que tenia el poble de Vallfogona de dir adéu a la festa major que feia quatre dies que durava.

Després de dinar ha vingut l'autobús de tornada. Hem carregat totes les nostres coses al maleter i hem anat pujant. El viatge de tornada no ha sigut ni la meitat d'alegre que el d'anada. Sabia que eren els últims minuts que passaria amb els meus amics i estava bastant trista. Però alhora també estava contenta pels bons moments que havia passat, i suposo que la majoria de nens i nenes es sentien com jo (Els monitors ens sentim igual que tu també). Quan hem arribat a Montbrió els pares ja m'esperaven a l'acera i quan he baixat els he anat a abraçar, ells m'han abraçat encara més fort :-P Després m'he anat a acomiadar de tothom, monitors inclosos, i hem quedat amb les amigues que ens tornarem a veure totes a les colònies d'estiu....

4 comentaris:

  1. Daqui 3 mesos mes!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Siiiii!! Tres mesets de no res i ja hi tornem a ser...!!! :))

      Suprimeix
  2. Moltes gràcies als monitors per l'excel·lent feina que heu fet i que sempre feu! Els nens s'ho han passat de conya!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies!!! Ho fem tant be com sabem i esperem a les colònies d'estiu fer-ho fins i tot millor!!!

      Suprimeix