35 ANYS DE COLÒNIES (1a part)

2007-10-07T03:24:00.000-07:00

Ja fa temps que m'havia dit a mi mateixa que havia d'escriure la història de Colònies però les coses ja sabem com van, ho vas deixant, pensant que ja ho faràs. Aquí intentaré escriure tot allò que durant molts anys ha format part de la meva vida i de la del nostre poble.

A principis de l'any 1972 Mn. Pere Dalmau (llavors encara seminarista a Barcelona) a qui jo coneixia, va dir-me un dia que volia fer colònies amb la canalla de Vinyols i els Arcs. Recordo que va dir-me, què et semblaria si ho féssim junt amb els de Montbrió? Li vaig dir que em semblava una gran idea. (En aquells moments l'Església feia un servei a la societat fent educació en el lleure dels infants, fet que la societat civil ni tan sols es plantejava). Ens vam inscriure al Servei de Colònies de Vacances de l'Arquebisbat de Tarragona amb el nom de Grup de Colònies Montbrió-Vinyols (a vegades érem Vinyols-Montbrió i així no s'enfadava ningú). El Pere i jo vam preparar l'esquema principal a Barcelona, però havíem de buscar monitors, tant de Vinyols com de Montbrió i així ho varem fer, jo no hi vaig poder anar ja que no tenia vacances a l'hospital, però vaig intentar viure la preparació.

Va ser a partir d'aquest moment que els nostres pobles van començar a viure una gran experiència tant per als monitors, per als infants com per als pares, i jo m'atreviria a dir per al poble. Per què tot això?

Per als monitors són dies de responsabilitat, de convivència amb els nens i els propis monitors, d'aprendre a estar sempre a punt per tot el que faci falta i de viure i conviure d'una manera diferent. Però la feina dels monitors no és a colònies sinó que comença abans en tantes i tantes reunions; primer, buscar la casa, pensar en el tema, després buscar material i finalment preparar cadascun dels dies. Això sí, sense diexar gaires coses a la improvització, ja que si hi ha algun contratemps, s'ha de jugar a agilitzar la imaginació!! I tot això fet desinteressadament, només perquè vols que els nens visquin els valors humans que un dia els monitors també varen viure i també per què no, per passar-ho bé.

Per als infants és important, per a molts és la primera vegada que se separen dels pares, se'ls crea un gran interrogant que només és superat per la il·lusió i les ganes que tenen de passar-ho bé. Tot això és possible perquè aquells primers infants que van començar a anar de colònies l'any 1972 S'HO VAN PASSAR TAN BÉ que any rera any ho han anat encomanant als altres i ara per a molts ja són els seus fills els que viuen d'una manera diferent els dies de lleure, la convivència amb els altres i l'experiència d'anar a Colònies com en el seu dia varen fer els seus pares.

Per als pares...AH!!!!!! PER ALS PARES........aquí sí que tenim un tema important. Per a molts és com per als nens, la primera vegada que se separen d'ells: ho volen saber tot, els agrada saber a cada moment què estan fent els seus fills... ÉS NATURAL SÓN ELS SEUS FILLS. A la reunió de pares que es fa abans d'anar a colònies es procura explicar moltes coses, sobretot perquè és la manera que ells visquin el que faran els seus nens.

Recordeu els primers anys? TOTHOM QUE TINGUI VERDURA QUE LA PORTI A L'ENTRADA DE CAL BARGALLÓ. L'entrada de casa meva semblava un "SÚPER". Llavors la majoria de pares feien verdura, però a més sempre hi havia llet, galetes, ous, magdalenes, melons, síndries... El dia de marxar, els pares ens donaven les últimes recomanacions: si ha tingut diarrea, si té una mica de tos, si pren aquest xarop, si alguna vegada se li escapa pipí al llit, no ho digueu-ho a ningú que el meu fill/a li fa vergonya... i tantes i tantes coses que et vas apuntant en un bloc per no oblidar-ho. Recordo que els primers anys, fèiem el dia de pares, a la meitat de Colònies, però després quan marxaven els pares els plors eren abundants entre els nens, per això van decidir fer dia de pares l'últim dia.

COM XALÀVEM, HO RECORDEU? Tots els pares ballant, saltant, vivint i participant amb tot allò que havien fet els seus fills, era una festa gairebé com la festa major. No sé si encara els pares ho viuen tan intensament aquest dia com ho feien als primers anys. Des d'aquest raconet permeteu-me donar les gràcies a tots els que ho vàreu fer possible.

Per al poble, doncs sí, per al poble també era una festa. Hi havia gent que venia a la plaça a veure com marxaven els de Colònies. Fins i tot hi havia qui venia el dia de pares, per gaudir d'un dia diferent i poder xalar i participar tant de l'Eucaristia que preparàvem entre tots, com amb els jocs i danses que preparàvem i ballàvem amb els pares. Els primers anys a la tornada la gent deia "Aquest dies que éreu a Colònies, semblava que el poble estava buit, hi mancaven els crits de la mainada".

Estic segura que molta gent al moment de llegir això recordarà tants i tants moments viscuts amb molta alegria i per què no, amb una mica d'enyorança, de la mateixa manera que em passa a mi mentre ho estic escrivint.

Una menció especial per a les cuineres; no les anomeno perquè em sabria molt greu oblidar-me algú, algunes ja no hi són però estic segura que des d'on són recorden amb estimació els moments viscuts i fan una pregària molt especial perquè mentre els nens siguin a Colònies, no passi res.

Enguany fa 35 ANYS que anem de colònies, QUIN GOIG QUE FA PODER DIR AIXÒ.

És una de les institucions del nostre poble que fa més anys que dura, sense deixar d'anar-hi cap any; es diu molt ràpid, no us penseu. Que en alguns moments hi ha hagut problemes? És clar que sí, però per sort s'han pogut solucionar com, per exemple, la manca de personal titulat, però també s'ha superat. DESPRÉS DIUEN QUE AQUEST JOVENT NO FA RES.

Hem recorregut bona part de Catalunya, ha passat per Colònies gairebé tot el jovent de Montbrió (malauradament ja fa uns anys que ho hi ha cap monitor de Vinyols, però no perdem l'esperança que un dia n'hi pugui haver de nou). Hem desenvolupat tota mena de temes, L'AMISTAT, ELS COLORS, LA CONVIVÈNCIA, LA NATURA, LES FESTES POPULARS, LA PAU, LA DIVERSITAT DE CULTURES, EL MEDI AMBIENT, LES FESTES MAJORS... i un llarg camí de convivènvia entre tots.

Algun any érem molts monitors a Colònies, per això en una revisió posterior, vàrem decidir que si hi havia molts monitors i gent disposada a fer-ho, es farien campaments.

També hem fet i fem sortides de caps de setmana i hem anat a les trobades del Servei de Colònies de Vacances.

Mereixen un apartat especial els mossens. Quan vàrem començar les Colònies hi havia a Montbrió Mn. Josep M Cabré i a Vinyols, Mn. Jaume Magrinyà, tant l'un com l'altre van estar al costat nostre per a tot i en tot. Després Mn. Josep Ollé de Montbrió que ja venia amb l'experiència de colònies viscudes a Llorenç, per la qual cosa la seva integració al grup de colònies va ser molt ràpida i positiva, fins que a causa de la salut no ens ha pogut acompanyar tot el que hauria volgut. També vàrem gaudir molts anys de la presència de Mn. Pere Dalmau a qui hem d'agrair que fos qui pensés a començar aquestaa experiència i al llarg dels anys en fos el motor i aprenguéssim i visquéssim amb ell tantes i tantes coses.

Recordo que un any vàrem tenir com a lema: "A COLÒNIES L'ESTIU ÉS DIFERENT". I tant que ho és, diferent i especial i bonic...

Rellegint el que he escrit m'adono que en realitat no he escrit la Història de Colònies, sinó que m'han anat sortint vivències d'ahir i d'avui. Crec que també està bé sobretot el que s'escriu i es viu des del cor.

Tant de bo la canalla d'arreu del món poguessin dir el mateix i gaudir d'un estiu SENSE VIOLÈNCIA, AMB CONVIVÈNCIA, SENSE FAM, LLUNY DE LES GUERRES I EN PAU.

M. TERESA BAIGES, la Bargallona.

Grup de colònies Montbrió

35 ANYS DE COLÒNIES (1a part)